Q&A: Bill Hoffman, president de l’Industrial Internet Consortium, parla d’intel·ligència artificial, Internet de les Coses i més

Bill Hoffman, president de l’Industrial Internet Consortium (IIC), ha treballat en projectes d’intel·ligència artificial (AI) durant dècades. Es va incorporar a l’IIC des dels seus inicis i abans havia treballat amb el seu director executiu, Richard Soley, en diverses empreses d’intel·ligència artificial. Recentment, Hoffman va compartir una estona amb en Jon Gold, periodista de Network World, per parlar sobre IoT i el paper de l’automatització i la IA.

Entrevista original de NetworkWorld

Autor: Jon Gold

Fotografia d’h heyerlein

NWW: Esperaven vostès estar treballant en això ara fa 20 o 30 anys?

BF: Per a nosaltres és fascinant veure, tres dècades després, que el terme “intel·ligència artificial” té una connotació bona. És curiós, però molts dels sistemes amb els quals estem involucrats avui en dia, els que van passar a denominar-se “sistemes de suport a la decisió” – per raons legals no volien anomenar-los sistemes “experts”-, segueixen funcionant avui en dia. De manera que mai no va desaparèixer, només es va amagar una mica, i al final la gent va dir: “Bé, això funciona”.

NWW: Quin seria un exemple de sistema de suport a decisions?

BH: Bàsicament, el sistema dirigeix a algú a través d’una argumentació “si X / llavors X”: si l’indicador de temperatura està a 120, i el manòmetre marca 45, llavors vostè sap que té una situació que requereix algun tipus d’intervenció. És com un sistema expert basat en regles. Ara mateix, l’anàlisi predictiva es planteja com un bon exemple, ja que podem emmagatzemar grans quantitats de dades de forma eficaç i barata amb el programari que tenim a l’abast. És una IA clàssica: cerca de patrons, aplicació a grans conjunts de dades, i extrapolació per trobar algun tipus d’esdeveniment futur.

És el mateix que vam fer fa 30 anys, però no teníem espai de disc assequible, ni la capacitat de recollir totes aquestes grans dades perquè no teníem els sensors que tenim avui.

NWW: El problema era el preu dels sensors, oi? Aquestes tecnologies estaven disponibles en aquell moment, però no eren econòmiques.

BH: Preu, disponibilitat, per cable o sense fils, i a més el fet que puguis connectar-los a l’Ethernet: l’IPv6 no proporciona gairebé cap degradació del rendiment, de manera que pots posar-hi moltes coses, cosa que tampoc no podíem fer fa 30 anys. Tothom utilitzava xarxes d’àrea local de Novell en aquell moment! Qui es recorda ara de Novell? Per tant, crec que la tecnologia s’ha tornat molt més robusta i disponible, de manera que podem utilitzar Big Data, aplicar anàlisis predictives i utilitzar-les en sistemes industrials que no podríem haver ni somiat fa 20 anys.

I quan diem “industrial” [Internet of Things], la “Internet Industrial” és realment una “indústria” d’Internet, no només de fabricació per se. La “Internet industrial” era en realitat un terme que va inventar General Electrics, crec que l’any 2013, i no el van registrar com a marca de forma intencionada, perquè volien que continués sent un terme tècnic. Així que quan en Richard [Soley] i jo vam seure al voltant d’una taula amb els cinc fundadors [de l’Industrial Internet Consortium], vam debatre durant dues hores sobre com anomenar aquesta nova entitat que estàvem creant. Hi va haver molta discussió sobre si la paraula “industrial” tenia una connotació només de fabricació. I vam decidir-nos per incorporar-ho perquè creiem que era el millor que teníem en aquell moment.

NWW: El manteniment predictiu és, sens dubte, el cas d’ús que més sona. Quines altres coses podem esperar per la IA i la IoT? En què ens hem de fixar de cara al futur?

BH: L’agricultura de precisió és molt interessant: els agricultors poden desplegar sensors de sòl i després, amb un dron, recollir dades del sensor. És fascinant; es poden optimitzar tant l’abonament com el contingut d’humitat necessaris, a més d’obtenir informació gràcies al Big Data, de manera que els agricultors saben què esperar i poden guiar-se pels patrons meteorològics i optimitzar les collites.

Al voltant del 34% dels membres de l’IIC participen en projectes de testbed, i esperem que cadascun d’aquests projectes generi dotzenes de potencials casos d’ús que alhora generin potencials nous productes o serveis. Tothom està pendent de la següent gran innovació, i els testbeds ofereixen l’oportunitat de veure què funciona, què no funciona i com entrar en l’ecosistema abans que ningú.

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, apreti l'enllaç per a més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies

Tipologia

Filtrar

Activitat

Filtrar

Sector

Sector Primari

Sector Secundari

Sector Terciari

Filtrar